La Crida Nacional per la República neix com a moviment polític transversal, amb diferents corrents ideològics interns i amb el compromís de dissoldre’s un cop implementada la República catalana

La Crida Nacional per la República ha celebrat aquest dissabte a Manresa la seva Convenció fundacional, on s’han presentat les ponències organitzativa i política que marquen què vol ser i com vol ser aquest moviment polític sobiranista d’ampli espectre i transversal. La Crida Nacional neix a partir de l’excepcionalitat política del moment, sorgida després de l’1 d’octubre i de les eleccions del 21 de desembre, per tal d’aglutinar tantes sensibilitats polítiques i socials com sigui possible i canalitzar políticament les demandes ciutadanes. D’aquestes ponències, destaquen que:

  • La Crida neix amb la voluntat de desaparèixer tan aviat com sigui possible, perquè hi ha el compromís de dissolució un cop assolit l’objectiu d’implementar la República Catalana.
  • La Crida està compromesa amb la transversalitat ideològica per la qual cosa, garantirà a les persones associades la compatibilitat de la Crida amb d’altres entitats, associacions o organitzacions polítiques.
  • De la mateixa manera, la Crida neix amb diferents corrents ideològiques internes i fomenta l’aparició de les corrents que es vulguin en el seu sí. Es fomenta la unitat d’acció i la diversitat de pensament, contràriament a la tendència marcada a la política catalana de fomentar la unitat de pensament i la diversitat d’acció. L’única exclusió seran les posicions no democràtiques.
  • La Crida neix amb la voluntat de ser un actor polític del segle XXI, en què parlar de partits i d’ideologies clàssiques ha quedat obsolet. Calen noves eines i nous llenguatges i la Crida vol ser un moviment de trobada de la ciutadania que ve de tradicions polítiques diferents i les vol continuar defensant.
  • La Crida vol superar la dinàmica de partits i promourà la unitat d’acció i estratègica en l’àmbit associatiu i polític, reconeixent al mateix temps la diversitat ideològica i organitzativa.

    La Crida tindrà un funcionament eminentment digital i participatiu. El model de governança de la Crida Nacional per la República s’estructura en tres òrgans: l’ A ssemblea, el Consell de Representants i el Govern. Per tal de trobar la màxima simplicitat organitzativa i familiar per la ciutadania, aquests tres òrgans són respectivament assimilables a la població d’un país (assemblea), un parlament (consell de representants) i un govern (Govern).

    Unitat i transversalitat

    Els portaveus de la Crida Nacional per la República, Gemma Geis, Toni Morral i Ferran Mascarell, juntament amb la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, han estat els encarregats de presentar les ponències organitzativa i política.

    Els promotors de la Crida Nacional han estat els encarregats de cloure l’acte. Des de la presó de Lledoners, Jordi Sánchez, ha apel·lat a la unitat i ha remarcat que la Crida neix com un moviment de suma, “no naixem contra ningú sinó a favor de tots i de tothom”, invocant l’esperit que van fer de l’1 d’octubre “un èxit perquè tothom es va bolcar a treballar per un horitzó compartit”. “No demanem renúncies a ningú. No venim a substituir partits, venim a unir persones i sumar voluntats. Com més aviat acabem la feina, més aviat recuperarem la normalitat”, ha conclòs en una carta enviada des de la presó de Lledoners, que ha llegit Jordi Pairó.

    En aquesta línia s’hi ha referit el president de la Generalitat, Quim Torra, i ha assegurat que “junts som més forts, més solidaris, més fraternals”. Durant la seva intervenció a la Convenció Fundacional, el president s’ha refermat en la denúncia “de la farsa que seran els judicis dels nostres companys”, i ha afegit que és evident que “és una causa general contra l’independentisme que s’ha construït des de la Moncloa, la Zarzuela i les elits espanyoles”. És per això, que davant aquesta situació, s’ha dirigit el president del govern espanyol assegurant que “el crèdit polític del president Sánchez s’ha acabat. No tenim res a perdre, endavant i sense por. Som al costat correcte de la història”.

El president Puigdemont s’ha unit a aquesta crida a la unitat que la resta de promotors del moviment han fet i ha reblat que “ens sentim cridats a unir-nos per plantar cara de forma conjunta als desafiaments del futur. No ens hem rendit, ni ens rendirem. Seguirem treballant des de la transversalitat i la unitat per la República”. En aquesta línia i en una conferència en directe des de la Casa de la República a Waterloo, Puigdemont ha remarcat la necessitat “d’un sistema diferent per canviar la manera de fer política” i és per això que la Crida neix com “una proposta integradora, obrim les portes a tothom que vulgui avançar cap a la República”, ha conclòs.